FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient petit sense braços ni respatller. caure de l'escambell Perdre la importància, la influència. Reposapeus. Petit buc situat a les parts baixa o mitjana de l'interior d'un armari, que conté un o més calaixos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera lleugera, amb lleugeresa. Vestit lleugerament. Saltar lleugerament. Acusar algú lleugerament. Lleugerament ferit. En un grau mínim. El país creixerà lleugerament per sobre de la mitjana europea. La Terra gira amb l'eix lleugerament inclinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda bizantina d'or. besant blanc Besant d'argent. Moneda d'or o d'argent semblant al besant usada a l'edat mitjana. En heràld., figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells aquàtics, nedadors, palmípedes, de mida mitjana o gran, cos arrodonit, coll llarg i potes curtes, que comprèn dues famílies, una de les quals és integrada per espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dalmàcia. Relatiu o pertanyent a Dalmàcia o als seus habitants. Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia. Relatiu o pertanyent al dàlmata. Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres. Un gos dàlmata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya. Relatiu o pertanyent als burgundis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba biennal de la família de les crucíferes, de fulles ovades i cordiformes, dentades, flors blanques i fruit en síliqua, de floració primerenca i olor d'all, que es fa a les clarianes dels boscos humits de la muntanya mitjana (Alliaria petiolata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cerca aventures. Persona que viu una vida d'aventures. Durant l'edat mitjana i el començament del segle xvi, venedor ambulant de queviures o d'altres gèneres. Soldat de fortuna que combatia per diners al servei d'una senyoria, a Itàlia especialment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba estolonífera de la família de les labiades, de fulles el·líptiques lluents, les inferiors en roseta, i de flors blaves, amb la corol·la d'un sol llavi, disposades en inflorescència terminal força laxa, pròpia de la muntanya mitjana humida (Ajuga reptans [...]
